La violència com a expressió de no-res
(Article publicat a elDiario.es, març de 2021)
"Amb la violència no es conquereixen nous drets ni es defensen llibertats. La violència només persegueix imposar idees i trepitjar els drets d'aquells que no pensen igual", afirma l'alcaldessa d'Esplugues de Llobregat, Pilar Díaz.
Martin Luther King va ser el rostre de la lluita contra la segregació estatunidenca i la discriminació racial a través de mitjans no violents en la dècada dels 60. El seu activisme va ser inspirador en tot el planeta i va ser reconegut amb el Premi Nobel de la Pau en 1964. Entre les seves frases cèlebres destaca una que descriu a la perfecció el seu combat: “El que s'obté amb violència, només es pot mantenir amb violència”.
En els últims anys s'ha anat instal·lant en una part de la ciutadania catalana, a conseqüència d'un relat interessat, que si al llarg de la història no s'haguessin produït revolucions violentes i no s'hagués batallat pels drets dels quals avui gaudim, ni gaudiríem d'aquests ni hi hauria un sol estat democràtic en el món. En conseqüència, si volem canviar tot allò que trobem injust i no podem fer-ho per altres mitjans, estem legitimats per a utilitzar la violència.
Aquest raonament és una pura fal·làcia en un estat democràtic, on els canvis no es produeixen a cop de revolució o infringint l'estat de dret, sinó conformant majories. Amb la violència no es conquereixen nous drets ni es defensen llibertats. La violència només persegueix imposar idees i trepitjar els drets d'aquells que no pensen igual.
Per això, les persones de profundes conviccions democràtiques, que respecten a qui pensa diferent, només tenen un camí: rebutjar la violència. En qualsevol forma o expressió. Sense peròs ni mitjanes negres. És inacceptable el llançament de pedres o vidres, la crema de contenidors, les destrosses en la via pública o el saqueig de comerços en nom de cap causa, per justa que aquesta sembli. Però és encara més aberrant que es cali foc a un furgó de la Guàrdia Urbana, posant en perill la vida d'un agent que es trobava en el seu interior.
La violència és la negació de la llibertat i de la democràcia. Inclosa la verbal, que no podem confondre de cap de les maneres amb llibertat d'expressió. La llibertat d'expressió es defineix com el dret de tota persona a expressar els seus pensaments, opinions o idees lliurement i en absència de censura. És un dret fonamental recollit en l'articulo 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans, que al seu torn estableix un únic límit per al seu exercici: el respecte als drets i llibertats dels altres.
Ningú ha de ser empresonat per les seves idees en un país plenament democràtic. De fet, en els últims 45 anys ningú ha estat empresonat per les seves idees en aquest país. Vivim en una democràcia plena que, com totes, és perfectible. Siguem exigents amb ella. Però diàriament s'expressen idees o opinions en bars, parlaments o mitjans de comunicació que poden sonar-nos a autèntiques barbaritats i que en molts casos estan exemptes del més mínim rigor, i no per això veiem als que les pronuncien entre reixes.
No ens fem paranys al solitari. Recorden vostès la famosa comèdia espanyola ‘per què li diuen amor quan volen dir sexe?’. I aplicant-ho al cas actual, per què li diuen llibertat d'expressió quan volen dir violència?
