S'ha de garantir el dret a l'habitatge

(Article publicat a EL FAR, març 2015)

Que la desigualtat s’ha convertit en un dels grans problemes socioeconòmics d’aquest primer tram de segle ens ho diuen sovint les persones expertes i les estadístiques. I una de les pitjors conseqüències d’aquesta injustícia és la dificultat amb què els col·lectius més vulnerables i més castigats per la crisi han de fer front al manteniment de l’habitatge i d’unes condicions de vida dignes, és a dir, amb aigua, llum i calefacció garantides. Un drama, sobretot si es tracta de famílies amb infants. D’aquí es deriven problemes de tot tipus, també psicològics, perquè poques coses són més angoixants que la por a perdre la teva llar.


Per això, dir que les administracions públiques amb competències en la matèria haurien de vetllar amb el màxim zel possible per garantir el dret a l’habitatge –que, a més, està reconegut a la Constitució– i a un habitatge amb les mínimes condicions de dignitat –sense que t’hagin de tallar la calefacció a l’hivern per dificultats en el pagament del rebut, per exemple– és una obvietat.


Però aquest problema, com d’altres, acaba repercutint als ajuntaments, que no tenim competències en habitatge però que no podem, ni volem, deixar desateses les demandes que té la nostra ciutadania en aquest àmbit tan bàsic i essencial a la vida de les persones.


Què podem fer en aquest sentit? Arran dels problemes derivats de la crisi, des de l’Ajuntament d’Esplugues hem seguit tres camins en paral·lel. Un, habilitar un servei de mediació a l’oficina municipal d’habitatge perquè les famílies amb dificultats de fer front a la hipoteca o al lloguer trobessin la possibilitat de renegociar les condicions econòmiques i salvar l’habitatge. I així hem fet amb més de 40 casos a la ciutat en dos anys.


Una segona via ha estat l’increment d’ajuts puntuals d’emergència relacionats amb el manteniment de l’habitatge i per pal·liar situacions de pobresa energètica. Això ha significat una inversió d’uns 180.000 euros en els darrers dos anys.


I la tercera, seure’ns amb les entitats bancàries perquè treguin els seus pisos buits al mercat de lloguer social, amb l’advertiment que si no ho fan seran sancionats. Aquesta mesura farà que 26 pisos buits d’Esplugues aflorin al mercat de lloguer assequible.


En definitiva, per no tenir competències, els ajuntaments que apostem per evitar l’exclusió social i reduir les desigualtats creixents estem demostrant que no som mers espectadors de la crisi.

Enllaços de l'Ajuntament

twitter icon flickr icon youtube icon