L'esperança per sortir de la crisi està en les polítiques justes i socials

(Article publicat a CRÒNICA DE LA VIDA D'ESPLUGUES, juny 2013)

Si hi ha una cosa que ha demostrat aquest país sobradament és la seva capacitat per sortir endavant malgrat les dificultats de tot tipus per les quals ha hagut de travessar. Gràcies, sobretot, al potencial humà que atresora i a la seva capacitat de superació davant les adversitats. És cert que portem anys de travessia per un desert econòmic, que, a més, està generant grans injustícies socials, com el fet que siguin les classes més desfavorides qui estiguin pagant les conseqüències d’una crisi generada, en bona part, per la cobdícia i els moviments especulatius dels mercats financers. I que tot això fa que no sigui una crisi més, de les que hem conegut en els darrers 40 o 50 anys, sinó que ens està portant a un camí molt perillós, que ens fa recular respecte a les conquestes socials, laborals i d’igualtat d’oportunitats.

Per això, l’esperança per sortir de la crisi ha de passar necessàriament, a més de confiar en el nostre potencial humà, per unes polítiques justes, que no vagin en detriment de les necessitats bàsiques de la ciutadania i que garanteixin la pau i la cohesió social.

La pregunta clau és: I això com es pot fer en l’actual moment de falta de liquidesa econòmica? Doncs es fa posant per davant les polítiques socials i de reactivació de l’economia. És molt habitual sentir a dir, des de posicions conservadores, que no hi ha recursos suficients per mantenir l’Estat del benestar tal com el coneixíem i que el que ha de primar ara és exclusivament l’austeritat. Això es tradueix en les retallades dels serveis públics (educatius, sanitaris i de serveis socials) que estem patint en els darrers anys.

Doncs bé, cada vegada sembla més evident que l’aplicació d’aquesta política d’austeritat compulsiva o "d’austericidi" és una medicina que el que està fent és matar el malalt. El que cal són polítiques decidides des de les administracions públiques per reactivar el consum i l’economia, i dignificar la vida dels col·lectius amb més necessitats.

Són possibles altres polítiques, més enllà de les retallades, per poder sortir de la crisi. Són possibles i necessàries propostes per reactivar l’economia i el consum, fent fluir els crèdits a les pimes i les famílies. A això s’haurien de destinar bona part dels recursos que Europa ens va donar per rescatar el sistema bancari. És una qüestió de prioritats.

En el cas d’Esplugues, l’Ajuntament també està fent servir els recursos i competències que té per pal·liar els efectes de la crisi. En matèria social, s’estan fent cada vegada més esforços, juntament amb les entitats, per atendre les necessitats de les famílies que són derivades al programa d’aliments. Al mateix temps, vetllem perquè les famílies amb menys recursos tinguin ajuts d’emergència social i beques per a menjador escolar, participació en activitats educatives, esportives, culturals i socials (hem passat de 422 al 2005 a 698 al 2012).

 Un altre exemple d’actuació social: des de 2011, s’han evitat més de 150 casos de desnonaments a la ciutat. Molts han estat a través de prestacions econòmiques d’emergència destinades a resoldre problemes relacionats amb l’habitatge, principalment de lloguer. Però, a més, des d’aquest gener hem posat en marxa un servei de mediació per resoldre problemes amb hipoteques i lloguers, a l’Oficina Municipal d’Habitatge, que ja ha donat els primers fruits: ha aconseguit suspendre l’execució de 4 desnonaments i ha ajudat a altres 19 famílies a mantenir els seus pisos gràcies a la renegociació de la hipoteca o el lloguer.

I també a nivell local, totes les forces polítiques, amb representació a l’Ajuntament hem signat un Pacte per l’Ocupació i la Reactivació Econòmica, que s’està traduint, de moment, en subvencions per contractar persones d’Esplugues a l’atur i en ajuts fiscals per a la creació de noves empreses.

En definitiva, és qüestió de prioritzar i posar  l’accent en allò que realment és necessari.

L'Administració local també evita desnonaments

(Article publicat a EL FAR, abril de 2013)

En un moment d’escassetat de recursos econòmics tan greu com l’actual, el focus mediàtic de la gestió d’aquests recursos està posat fonamentalment en el govern estatal i en els autonòmics. I és lògic que així sigui. Però això fa que de vegades passi desapercebuda l’acció que estem fent des dels ajuntaments per gestionar bé els diners públics, a l’hora que, com a Administració més propera, hem d’atendre amb eficàcia les necessitats més bàsiques de la nostra ciutadania, que van en augment.

Les dades de 2012 parlen per si mateixes. Un any més, els ajuntaments han estat l'administració que millor ha complert la previsió de dèficit: un 0,2% en acabar l’any, una dècima menys del previst, segons dades del govern espanyol. Per contra, el dèficit a l'administració central de l'Estat es va situar en el 3,83%, i al conjunt de les comunitats autònomes, en l'1,73%.

Com molts altres, l'Ajuntament d'Esplugues ha contribuït a aquest bon resultat global amb un saldo positiu (no dèficit) de 2,68 milions d'euros, gràcies a la reducció de despeses i a la implantació de mesures d'eficiència.

Però l’estalvi i l’austeritat no són, ni poden ser, les úniques mesures que ens podem permetre. Acostumats com estem a gestionar uns recursos escassos (això no ve d’ara) i assumir competències impròpies però que ens demanda la ciutadania, ara estem abocant la gran part del nostre esforç en resoldre els problemes més urgents i més bàsics d’una ciutadania castigada per la crisi. I un dels més greus és la pèrdua d’un habitatge.

Per això, cal reivindicar la tasca silenciosa i constant de moltes oficines municipals d’habitatge que estan donant com a resultat que moltes famílies no hagin de marxa de casa seva perquè no poden pagar la hipoteca o el lloguer. A Esplugues, a inicis d’any vam posar en marxa un servei d’intermediació per resoldre aquestes situacions, que ja ha evitat 4 desnonaments i ha ajudat altres 19 famílies a renegociar els seus deutes i no perdre l’habitatge. I això, sense comptar els ajuts que es donen des dels serveis socials per fer front a impagaments, sobretot de lloguer, i que han significat l’aportació de 120.000 euros en els darrers dos anys.

Potser no som tan visibles com algunes organitzacions civils que treballen cada dia per evitar desnonaments i que realitzen una gran tasca, però és de justícia valorar la feina que fem des del món local per pal·liar els efectes d’aquest gran problema.

Ajuntar esforços pel progrés i la cohesió social

(Article publicat a EL FAR, febrer del 2013)

La situació econòmica i els escàndols polítics i empresarials estan portant la nostra societat a una situació molt complicada. Per això, és més necessari que mai explicar les accions que portem a terme les institucions més petites i més properes a la ciutadania, com som els ajuntaments, per buscar solucions efectives que ens garanteixin el progrés i la cohesió social a les nostres ciutats.

L’administració local té avui dia dos grans reptes. Un, el de buscar eines per revertir la situació econòmica actual, reactivant l’economia, afavorint la creació de llocs d’ocupació i incentivant el consum. En aquesta línia, des de l’Ajuntament d’Esplugues estem treballant intensament en la signatura, per part de tots els grups polítics representats a l’Ajuntament, del Pacte per l’Ocupació i per la Reactivació Econòmica, amb línies d’actuació concretes que ajudin de manera eficaç a incentivar l’emprenedoria i a facilitar la creació de nous llocs de treball.

I el segon gran repte que hem de prioritzar en l’actual context socioeconòmic és el de vetllar per la cohesió social. El de reforçar el nostre compromís per evitar que creixin les desigualtats i que augmenti el nombre de famílies que estan en el llindar de la pobresa. Amb aquest clar objectiu hem començat a treballar a Esplugues per elaborar el Pla d’Inclusió Social, colze a colze amb les entitats del tercer sector, les que treballen amb els col·lectius amb risc d’exclusió social.

Totes dues accions tenen un denominador comú: la suma de complicitats. Amb altres partits polítics, d’una banda, i amb el teixit associatiu, d’una altra. Perquè unint esforços ens serà més fàcil abordar els grans problemes que angoixen moltes famílies: lluitar contra l’atur i contra la pobresa.

Enllaços de l'Ajuntament

twitter icon flickr icon youtube icon