Els esforços titànics del municipalisme

(Article publicat a EL FAR, novembre 2013)

Històricament, el municipalisme ha hagut de fer front a problemes estructurals endèmics de les seves ciutats sense els recursos econòmics adients ni les competències corresponents. I ho ha hagut de fer, com a Administració de proximitat que és, per garantir serveis bàsics demandats per la ciutadania: educació, salut, seguretat, etc.

Doncs bé, aquests esforços històrics s’estan multiplicant als darrers anys amb motiu d’aquesta crisi econòmica. I malgrat que els ajuntaments són l’Administració pública de l’Estat que millor han fet els deures en aquests moments de dificultats econòmiques i que menys dèficit exhibeixen de lluny, sembla que hauran de continuar fent esforços titànics per garantir les polítiques de benestar, i per contrarestar les retallades de l’Estat i de la Generalitat.

Al Baix Llobregat tenim un exemple molt clar amb les beques menjador. Davant la insuficient aportació econòmica de la Generalitat, ajuntaments com el d’Esplugues garantirem que aquest curs cap família que compleixi els criteris per accedir a una ajuda, es quedi sense beca. I així fem també amb les places d’escola bressol i les de l’Escola Municipal de Música, o amb les subvencions per poder tirar endavant centres de treball i d’atenció a persones amb discapacitat, com la Fundació Proa de la nostra ciutat.

Aguditzant l’enginy per aplicar mesures d’estalvi i d’eficiència, a Esplugues hem aconseguit que el Pressupost del 2014 augmenti un 5,6% les partides socials i un 9,6% les de promoció econòmica, tot i congelar, per segon any consecutiu, els impostos i taxes municipals.

Un cop més, el municipalisme ha de sortir al rescat de l’Estat del benestar. Però cada vegada, això es fa més difícil de sostenir. Per això, en la línia del que demana la Federació de Municipis de Catalunya, es fa indispensable una Llei de Finançament Local a Catalunya que contempli l’establiment de les garanties perquè els Ajuntaments puguin prestar les seves competències amb els recursos necessaris. I també, amb les condicions adients per garantir la qualitat i el serveis a la ciutadania.

Democràcia participativa

(Article publicat a EL PONT, novembre 2013)

Està en boca de tothom en els darrers mesos. La ciutadania demana, més que mai, una autèntica democràcia participativa; poder intervenir, amb veu i vot, en la presa de decisions i contribuir a dissenyar els nous models econòmics i socials que ens han d’ajudar a sortir de la crisi. I a Esplugues ja fa temps que hem apostat per aquest camí. A més dels diferents òrgans de participació plenament consolidats, obrim a la consideració de la ciutadania els grans projectes amb què volem continuar construint una ciutat més sostenible i adaptada a les necessitats i inquietuds dels diversos col·lectius de la població. El Pla Jove, el Pla d’Inclusió Social o el Pla de Mobilitat, actualment en procés de redacció o aprovació, en són tres exemples.

Però, a més, enguany hem fet un altre pas i una part de les inversions del pressupost municipal per al 2014, uns 150.000 euros, serà decidida pels veïns i veïnes d’Esplugues. La democràcia participativa exigeix als representants polítics un esforç continuat per escoltar i atendre les demandes de la ciutadania, que reclama adquirir un paper més responsable i actiu en el dia a dia dels nostres pobles i ciutats. A Esplugues ja hem comprovat que aquesta estreta col·laboració entre Administració i ciutadania dóna molts bons resultats.

Aposta irrenunciable per les escoles bressol

(Article publicat a EL FAR, octubre 2013)

Entre les diferents retallades socials, i concretament educatives, que hem patit en els darrers anys per part de la Generalitat, les que han afectat les escoles bressol han estat especialment preocupants. Per la quantia (en pocs anys, ha rebaixat la seva aportació de 1.800 euros a 875 euros per alumne i per a aquest curs ha anunciat que l’aportació serà 0) i perquè suposa posar en qüestió un model pel qual venim apostant decididament molts ajuntaments —el d’Esplugues va ser-ne un dels primers— com a part irrenunciable d’un mínim estat del benestar que volem conservar.

Per això, davant la gravetat de la baixada de la part subvencionada per la Generalitat per garantir places d’escola bressol públiques, ajuntaments com el d’Esplugues estem fent autèntics esforços per mantenir, en quantitat i en qualitat, un servei que creiem essencial per diverses raons. Primer, perquè permet conciliar la vida personal, laboral i familiar a totes les famílies amb infants de menys de 3 anys, i no només a aquelles que poden pagar una plaça de llar d’infants privada.

I, també, perquè suposa un enriquiment, des del punt de vista educatiu, d’aquests nens i nenes, els proporciona les bases que els facin avançar en les relacions amb els altres, en el desenvolupament del llenguatge oral i el coneixement progressiu del seu entorn, i els inicia en la seva autonomia i en l'adquisició d'hàbits de comportament.

Per tot això, les administracions que hem cregut, des del primer moment, en aquest model no podem abandonar-lo, ni tampoc carregar tot l’esforç en les famílies. A Esplugues, tot i haver ampliat alguns serveis, hem mantingut el mateix preu públic que el curs anterior —un dels més econòmics de la comarca, i probablement del país— i hem augmentat els ajuts per afavorir que les famílies amb menys recursos no se’n quedin fora. Perquè pensem que les escoles bressol han de ser un dret de tothom.

Enllaços de l'Ajuntament

twitter icon flickr icon youtube icon