Aposta irrenunciable per les escoles bressol

(Article publicat a EL FAR, octubre 2013)

Entre les diferents retallades socials, i concretament educatives, que hem patit en els darrers anys per part de la Generalitat, les que han afectat les escoles bressol han estat especialment preocupants. Per la quantia (en pocs anys, ha rebaixat la seva aportació de 1.800 euros a 875 euros per alumne i per a aquest curs ha anunciat que l’aportació serà 0) i perquè suposa posar en qüestió un model pel qual venim apostant decididament molts ajuntaments —el d’Esplugues va ser-ne un dels primers— com a part irrenunciable d’un mínim estat del benestar que volem conservar.

Per això, davant la gravetat de la baixada de la part subvencionada per la Generalitat per garantir places d’escola bressol públiques, ajuntaments com el d’Esplugues estem fent autèntics esforços per mantenir, en quantitat i en qualitat, un servei que creiem essencial per diverses raons. Primer, perquè permet conciliar la vida personal, laboral i familiar a totes les famílies amb infants de menys de 3 anys, i no només a aquelles que poden pagar una plaça de llar d’infants privada.

I, també, perquè suposa un enriquiment, des del punt de vista educatiu, d’aquests nens i nenes, els proporciona les bases que els facin avançar en les relacions amb els altres, en el desenvolupament del llenguatge oral i el coneixement progressiu del seu entorn, i els inicia en la seva autonomia i en l'adquisició d'hàbits de comportament.

Per tot això, les administracions que hem cregut, des del primer moment, en aquest model no podem abandonar-lo, ni tampoc carregar tot l’esforç en les famílies. A Esplugues, tot i haver ampliat alguns serveis, hem mantingut el mateix preu públic que el curs anterior —un dels més econòmics de la comarca, i probablement del país— i hem augmentat els ajuts per afavorir que les famílies amb menys recursos no se’n quedin fora. Perquè pensem que les escoles bressol han de ser un dret de tothom.

Cap nen amb carències nutritives

(Article publicat a EL FAR, juny de 2013)

L’espiral de problemes socials que està comportant aquesta crisi financera i econòmica ha arribat a un punt que cap administració pot admetre: posar en entredit el benestar i el correcte creixement dels nostres infants. Tot i que no es tracta, ni molt menys, d’una situació generalitzada, els casos de malnutrició infantil a Catalunya que s’estan denunciant darrerament des d’entitats, escoles i mitjans de comunicació ens han de posar en alerta màxima per evitar que cap infant passi gana.

I en aquesta tasca s’han d’implicar totes les administracions públiques. Quan el president de la Generalitat, Artur Mas, va dir fa pocs dies que "on no arriben les escoles, normalment arriben els serveis socials” i “malauradament no tenim els recursos necessaris per arribar a tot arreu", va delegar en els ajuntaments la responsabilitat de cobrir aquestes carències.

És cert que des dels serveis socials municipals, i també des de les entitats del tercer sector, es treballa intensament per posar remei a tots els casos en els quals hi hagi un risc d’exclusió social, i encara més si això afecta els infants. A Esplugues, i a tot el Baix Llobregat, gràcies al Consell Comarcal, s’estan fent més esforços que mai per cobrir les beques menjador a les famílies amb més necessitats. I a més, comptem amb la col·laboració de tres entitats (Cáritas, Creu Roja i Associació Cristiana Vida) que gestionen el Programa d’Aliments, molts d’ells aportats per la ciutadania d’Esplugues, que atén unes 400 famílies de la ciutat.

Però també és cert que només des dels ajuntaments –que ja cobrim molts forats que no són de la nostra competència– i des del voluntariat no es pot resoldre un problema tan greu. La Generalitat no pot deixar d’actuar en un aspecte tan crucial, per molt que els recursos siguin limitats. És una qüestió de prioritats, i els drets dels menors haurien de passar per sobre de tot.

L'esperança per sortir de la crisi està en les polítiques justes i socials

(Article publicat a CRÒNICA DE LA VIDA D'ESPLUGUES, juny 2013)

Si hi ha una cosa que ha demostrat aquest país sobradament és la seva capacitat per sortir endavant malgrat les dificultats de tot tipus per les quals ha hagut de travessar. Gràcies, sobretot, al potencial humà que atresora i a la seva capacitat de superació davant les adversitats. És cert que portem anys de travessia per un desert econòmic, que, a més, està generant grans injustícies socials, com el fet que siguin les classes més desfavorides qui estiguin pagant les conseqüències d’una crisi generada, en bona part, per la cobdícia i els moviments especulatius dels mercats financers. I que tot això fa que no sigui una crisi més, de les que hem conegut en els darrers 40 o 50 anys, sinó que ens està portant a un camí molt perillós, que ens fa recular respecte a les conquestes socials, laborals i d’igualtat d’oportunitats.

Per això, l’esperança per sortir de la crisi ha de passar necessàriament, a més de confiar en el nostre potencial humà, per unes polítiques justes, que no vagin en detriment de les necessitats bàsiques de la ciutadania i que garanteixin la pau i la cohesió social.

La pregunta clau és: I això com es pot fer en l’actual moment de falta de liquidesa econòmica? Doncs es fa posant per davant les polítiques socials i de reactivació de l’economia. És molt habitual sentir a dir, des de posicions conservadores, que no hi ha recursos suficients per mantenir l’Estat del benestar tal com el coneixíem i que el que ha de primar ara és exclusivament l’austeritat. Això es tradueix en les retallades dels serveis públics (educatius, sanitaris i de serveis socials) que estem patint en els darrers anys.

Doncs bé, cada vegada sembla més evident que l’aplicació d’aquesta política d’austeritat compulsiva o "d’austericidi" és una medicina que el que està fent és matar el malalt. El que cal són polítiques decidides des de les administracions públiques per reactivar el consum i l’economia, i dignificar la vida dels col·lectius amb més necessitats.

Són possibles altres polítiques, més enllà de les retallades, per poder sortir de la crisi. Són possibles i necessàries propostes per reactivar l’economia i el consum, fent fluir els crèdits a les pimes i les famílies. A això s’haurien de destinar bona part dels recursos que Europa ens va donar per rescatar el sistema bancari. És una qüestió de prioritats.

En el cas d’Esplugues, l’Ajuntament també està fent servir els recursos i competències que té per pal·liar els efectes de la crisi. En matèria social, s’estan fent cada vegada més esforços, juntament amb les entitats, per atendre les necessitats de les famílies que són derivades al programa d’aliments. Al mateix temps, vetllem perquè les famílies amb menys recursos tinguin ajuts d’emergència social i beques per a menjador escolar, participació en activitats educatives, esportives, culturals i socials (hem passat de 422 al 2005 a 698 al 2012).

 Un altre exemple d’actuació social: des de 2011, s’han evitat més de 150 casos de desnonaments a la ciutat. Molts han estat a través de prestacions econòmiques d’emergència destinades a resoldre problemes relacionats amb l’habitatge, principalment de lloguer. Però, a més, des d’aquest gener hem posat en marxa un servei de mediació per resoldre problemes amb hipoteques i lloguers, a l’Oficina Municipal d’Habitatge, que ja ha donat els primers fruits: ha aconseguit suspendre l’execució de 4 desnonaments i ha ajudat a altres 19 famílies a mantenir els seus pisos gràcies a la renegociació de la hipoteca o el lloguer.

I també a nivell local, totes les forces polítiques, amb representació a l’Ajuntament hem signat un Pacte per l’Ocupació i la Reactivació Econòmica, que s’està traduint, de moment, en subvencions per contractar persones d’Esplugues a l’atur i en ajuts fiscals per a la creació de noves empreses.

En definitiva, és qüestió de prioritzar i posar  l’accent en allò que realment és necessari.

Enllaços de l'Ajuntament

twitter icon flickr icon youtube icon