CEM Les Moreres: un primer any de satisfaccions

(Article publicat a EL PONT, febrer 2014)

Estem molt satisfets. El CEM Les Moreres ja ha complert el seu primer any i ha estat a l’altura de les necessitats i expectatives de les entitats. Necessitàvem un espai ampli i modern, adaptat al nivell dels nostres esportistes i al grandíssim volum d’activitat i participació dels clubs. I ja el tenim. Volíem unes instal·lacions de referència per acollir competicions i permetre a les nostres entitats continuar creixent. Les tenim. Malgrat els entrebancs que van alentir l’execució del projecte i la sobtada crisi que ens va obligar a doblar esforços per garantir-ne l’acabament, hem aconseguit que, en un any, Les Moreres funcioni al 100% i, sobretot, tenim la satisfacció dels usuaris i usuàries com a confirmació que aquesta era una obra molt necessària i esperada. Les xifres ho corroboren: 65 equips hi realitzen els seus entrenaments regulars, més de 2.300 esportistes n’han fet ús al llarg d’aquest primer any i s’hi han celebrat un total de 1.300 partits. N’estem molt satisfets. Una ciutat tan esportiva com Esplugues mereixia unes instal·lacions de qualitat, on el nostre jovent aprofiti el seu temps de lleure realitzant una activitat tan saludable com l’esport. I ara, després d’un any, ja podem dir que Les Moreres ho són.

El darrer atac al municipalisme

(Article publicat a EL FAR, gener 2014)

Escoles bressol, escoles de música, beques menjador, ajuts a la dependència... Malgrat tots els ajustos que portem anys patint des del municipalisme, en forma de retallades de les subvencions aportades per les Administracions estatal i autonòmica, i que estan repercutint en la qualitat de vida de la nostra ciutadania –tot i els esforços addicionals que fem des dels ajuntaments–, el darrer atac és l’intent de la Generalitat de deixar sense fons de cooperació local més de cent ajuntaments catalans. Aquest fons que la Generalitat dóna, com a participació dels seus ingressos, a ajuntaments i altres ens locals des de fa més de 20 anys és destinat a serveis essencials.

Quina és la raó per la qual aquests ajuntaments, entre ells Esplugues i altres del Baix Llobregat, es poden quedar sense fons? Haver considerat les quantitats rebudes en concepte de participació en els ingressos de l’Estat. Però cal dir que aquest criteri mai no s’havia tingut en compte fins ara (una cosa són els ingressos procedents de l’IVA o l'IRPF, i una altra, els de la Generalitat), i que, a més a més, aquests ingressos no estan garantits, ja que són bestretes calculades amb previsió optimista. Si aquesta previsió no es compleix, com precisament ha passat l'any passat, els ajuntaments podríem haver de retornar part dels diners.

Per tant, es tracta d’una mesura injusta, discriminatòria (perquè uns reben el fons i altres no) i que pot ser doblement perjudicial per als municipis. I el que és més important, per als serveis que rep la ciutadania, en un moment tan crític pressupostàriament per a totes les administracions.

Però, a més, és manifestament il·legal, ja que no s’ajusta a la legalitat vigent. Prova d’això és que la distribució corresponent al 2013 s’ha anunciat per resolució de la consellera de Governació, quan la dotació del fons correspon fer-la al Parlament mitjançant llei o decret.

Tot això està fent que els ajuntaments estiguem presentant al·legacions i, si no hi ha rectificació, recorrerem la resolució. Sobretot, perquè una nova retallada d’aquestes dimensions (330.000 euros anuals per una població com Esplugues) suposa un impacte terrible per a les finances locals, que actualment són les que estan suportant molts dels serveis socials retallats, com les beques menjador o l’accés a places d’escola bressol municipal.

Els esforços titànics del municipalisme

(Article publicat a EL FAR, novembre 2013)

Històricament, el municipalisme ha hagut de fer front a problemes estructurals endèmics de les seves ciutats sense els recursos econòmics adients ni les competències corresponents. I ho ha hagut de fer, com a Administració de proximitat que és, per garantir serveis bàsics demandats per la ciutadania: educació, salut, seguretat, etc.

Doncs bé, aquests esforços històrics s’estan multiplicant als darrers anys amb motiu d’aquesta crisi econòmica. I malgrat que els ajuntaments són l’Administració pública de l’Estat que millor han fet els deures en aquests moments de dificultats econòmiques i que menys dèficit exhibeixen de lluny, sembla que hauran de continuar fent esforços titànics per garantir les polítiques de benestar, i per contrarestar les retallades de l’Estat i de la Generalitat.

Al Baix Llobregat tenim un exemple molt clar amb les beques menjador. Davant la insuficient aportació econòmica de la Generalitat, ajuntaments com el d’Esplugues garantirem que aquest curs cap família que compleixi els criteris per accedir a una ajuda, es quedi sense beca. I així fem també amb les places d’escola bressol i les de l’Escola Municipal de Música, o amb les subvencions per poder tirar endavant centres de treball i d’atenció a persones amb discapacitat, com la Fundació Proa de la nostra ciutat.

Aguditzant l’enginy per aplicar mesures d’estalvi i d’eficiència, a Esplugues hem aconseguit que el Pressupost del 2014 augmenti un 5,6% les partides socials i un 9,6% les de promoció econòmica, tot i congelar, per segon any consecutiu, els impostos i taxes municipals.

Un cop més, el municipalisme ha de sortir al rescat de l’Estat del benestar. Però cada vegada, això es fa més difícil de sostenir. Per això, en la línia del que demana la Federació de Municipis de Catalunya, es fa indispensable una Llei de Finançament Local a Catalunya que contempli l’establiment de les garanties perquè els Ajuntaments puguin prestar les seves competències amb els recursos necessaris. I també, amb les condicions adients per garantir la qualitat i el serveis a la ciutadania.

Enllaços de l'Ajuntament

twitter icon flickr icon youtube icon