S'ha de garantir el dret a l'habitatge

(Article publicat a EL FAR, març 2015)

Que la desigualtat s’ha convertit en un dels grans problemes socioeconòmics d’aquest primer tram de segle ens ho diuen sovint les persones expertes i les estadístiques. I una de les pitjors conseqüències d’aquesta injustícia és la dificultat amb què els col·lectius més vulnerables i més castigats per la crisi han de fer front al manteniment de l’habitatge i d’unes condicions de vida dignes, és a dir, amb aigua, llum i calefacció garantides. Un drama, sobretot si es tracta de famílies amb infants. D’aquí es deriven problemes de tot tipus, també psicològics, perquè poques coses són més angoixants que la por a perdre la teva llar.


Per això, dir que les administracions públiques amb competències en la matèria haurien de vetllar amb el màxim zel possible per garantir el dret a l’habitatge –que, a més, està reconegut a la Constitució– i a un habitatge amb les mínimes condicions de dignitat –sense que t’hagin de tallar la calefacció a l’hivern per dificultats en el pagament del rebut, per exemple– és una obvietat.


Però aquest problema, com d’altres, acaba repercutint als ajuntaments, que no tenim competències en habitatge però que no podem, ni volem, deixar desateses les demandes que té la nostra ciutadania en aquest àmbit tan bàsic i essencial a la vida de les persones.


Què podem fer en aquest sentit? Arran dels problemes derivats de la crisi, des de l’Ajuntament d’Esplugues hem seguit tres camins en paral·lel. Un, habilitar un servei de mediació a l’oficina municipal d’habitatge perquè les famílies amb dificultats de fer front a la hipoteca o al lloguer trobessin la possibilitat de renegociar les condicions econòmiques i salvar l’habitatge. I així hem fet amb més de 40 casos a la ciutat en dos anys.


Una segona via ha estat l’increment d’ajuts puntuals d’emergència relacionats amb el manteniment de l’habitatge i per pal·liar situacions de pobresa energètica. Això ha significat una inversió d’uns 180.000 euros en els darrers dos anys.


I la tercera, seure’ns amb les entitats bancàries perquè treguin els seus pisos buits al mercat de lloguer social, amb l’advertiment que si no ho fan seran sancionats. Aquesta mesura farà que 26 pisos buits d’Esplugues aflorin al mercat de lloguer assequible.


En definitiva, per no tenir competències, els ajuntaments que apostem per evitar l’exclusió social i reduir les desigualtats creixents estem demostrant que no som mers espectadors de la crisi.

Uns resultats esperançadors

(Article publicat a EL PONT, febrer 2015)

Ens vam posar mans a l’obra per pal·liar, tant com fos possible, els efectes de la crisi econòmica sobre la població d’Esplugues. I després del nou impuls que van suposar les mesures del Pacte per a la Dinamització Econòmica i l’Ocupació crec que podem sentir-nos relativament satisfets dels resultats aconseguits. Resultats que, a més, són l’evidència que la nostra ciutat té el potencial econòmic suficient per capejar molts temporals.

El consens al qual vam arribar tots els grups polítics del consistori per plantar cara a la crisi ha contribuït a impulsar i engegar accions que han facilitat a centenars de persones trobar una feina, temporal o indefinida.

I, a més, l’Ajuntament també fa costat a les famílies perquè les seves necessitats bàsiques, amb especial cura dels infants, estiguin cobertes. També en el cas de l’habitatge, un dret del qual ningú hauria de ser privat. En aquest àmbit, per exemple, s’ha aconseguit evitar més de 40 desnonaments i negociar 4 dacions en pagament, des de l’Oficina Local d’Habitatge.

I ara ampliem aquesta xarxa d’ajuda a les entitats, molt properes a la ciutadania, perquè ens ajudin a detectar casos de risc.

Un pla per superar la barrera de l’autopista B-23

(Article publicat a EL FAR, gener 2015)

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i els ajuntaments de Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Esplugues hem començat a treballar conjuntament en un projecte per integrar l’autopista B-23 en l’entorn urbà d’aquests municipis. Un pla ambiciós i vertebrador que tindrà enormes beneficis per als habitants d’aquestes ciutats, ja que deixarem de veure l’autopista de sis carrils (tres per sentit) com una cicatriu al teixit urbà.

En el cas d’Esplugues, el guany és molt evident. Els 1.260 metres de longitud que té la B-23 al seu pas pel municipi aniran deprimits, és a dir, per sota de la rasant actual. I el més important és que uns 700 metres, a la part central, anirian coberts, la qual cosa ens permetria guanyar un nou espai de 2,4 hectàrees per sobre de la futura autopista soterrada en un lloc de gran centralitat. Un gran espai, amb noves zones verdes i per al passeig, que a més afavorirà la connexió entre els barris de muntanya i els situats a l’altra banda de l’autopista, com el Centre i el Gall.

Un altre dels avantatges és que a banda i banda de l’autopista s’hi construiran vials segregats per a bicis, vianants i vehicles de transport públic i privat. Això vol dir que es podrà anar caminant, corrent o en bici des de la Diagonal de Barcelona fins a Sant Joan Despí, passant per Esplugues i Sant Just dins d’un entorn i un continu urbans agradables.

Aquest projecte s’afegeix al que estem portant a terme entre els ajuntaments d’Esplugues i Barcelona i l’AMB per construir un carril bici i de vianants des de la Diagonal fins a l’avinguda Països Catalans d’Esplugues per superar la barrera que ara forma el nus de connexió de l’autopista amb la Ronda de Dalt.

En definitiva, projectes per fer unes ciutats més vertebrades i on la prioritat cada vegada més la tinguin vianants i ciclistes per poder gaudir del passeig sense impactes ni barreres visuals.

Enllaços de l'Ajuntament

twitter icon flickr icon youtube icon